Canelons de l’Hort. Amb carbassó i albergínia.

Ja estem de tornada . I altra volta com l’any passat , tinc molts carbassons, gràcies a tres hortelans amics , que em regalen els seus productes de l’hort. Aquesta entrada vol ser una forma de donar-els-hi les gràcies, no hi ha com els productes frescos, acabats de collir. Moltes gràcies, Ignacio, Jaume i LLuis ¡¡¡¡ Aquests canelons van per a vosaltres ¡¡¡¡¡

Al sopar d’estiu amb les meves amigues també els vaig fer, encara que llavors els carbassons i les albergínies, varen ser comprats, ara els he repetit , per fer les fotos i penjar-los al bloc i he de dir que encara son més bons ¡¡¡¡

La recepta es per una capsa de pasta de canelons El Pavo, els tradicionals de sempre. Digueu-me antigua o poc traçuda , pero la pasta precuinada no em dona el mateix resultat…

INGREDIENTS:

Una capsa de canelons El Pavo (20 unitats).

Una ceba grossa.

2 Albergínies.

3 Carbassons.

100 gr. de formatge ( tipus de formatge al vostre gust)

Nata líquida .

Oli.

Sal

Pebre.

Nou moscada.

EL.LABORACIÓ:

Posem una olla d’aigua al foc amb aigua i sal i quan bulli hi tirem les plaques dels canelons d’una a una, remenem suaument i deixem que bullin 15 minuts. Colem i els posem en aigua freda, tornem a colar-los i els estenem d’un a un sobre draps nets , que es refredin .

Mentres fem el farcit dels canelons: posem en una paella gran, un bon raig d’oli, tallem la ceba ben petita i la deixem que es vagi coient a foc suau.

Traiem la pela de les albergínies, tota sencera, i les tallem a daus petitons, les afegim a la ceba.

Mentres, es van coient la ceba i les albergínies, pelarem els carbassons, pero en aquest cas, no els hi traurem tota la pela només a tires, deixant més o menys la meitat de la pela. Els tallem a daus petitons i ho afegim a la ceba i les albergínies que ja estaran una mica cuites.

Quan veiem que està cuit,(ha de quedar una mica desfet), hi afegim els trossets de formatge, jo ho he fet amb feta , amb parmesà….podeu fer-ho amb el que més us agradi o algún troç que tingueu a la nevera.

Ho salpebreu i hi afegiu una mica de nou moscada ratllada, remenem i hi  posem una raig de nata líquida per lligar-ho tot i que ens sigui més facil de farcir la pasta.

Deixem que es refredi.

i amb una cullera , farcim la pasta i els enrotllem.

Tindrem la safata a punt que volguem posar al forn , amb trossets de mantega al fons, perque no se’ns enganxin els canelons. i els anem colocan a mida que els enrotllem.

Ara es l’hora de fer la beixamel:

INGREDIENTS.

Mantega, farina, sal, llet i nou moscada.

EL.LABORACIÓ:

Posem en una paella un bon troç de mantega, deixem que es desfaci, hi tirem més o menys la mateixa quantitat de farina, remenem que es cogui una mica la farina, i llavors anem afegin la llet ( que estarà a temperatura ambient), poc a poc i sense parar de remenar , perque no se’ns facin grumulls, afegim la sal i la nou moscada. Quan tinguem l’espessor que volem ja estarà feta.

Els posem al forn, amb foc fort a dalt i baix i quan la beixamel estigui daurada, ja els tindrem a punt ¡¡¡¡

No són canelons de festa major…pero us agradaran molt, n’estic segura.

Quinoa amb verdures

Aquest plat va ser el primer del sopar d’estiu amb les amigues.

I també va tenir molt d’èxit, primer de tot perque estava molt bò i després perquè la majoria no havien provat la quinoa.

La quinoa es un cereal (encara que no exactament un cereal a la manera clàsica), conreat a sudamèrica. Té moltes propietats nutricionals , doncs té tots els 8 aminoàcids essencials per l’esser humà i un equilibri excepcional entre les proteines, grasses i carbohidrats, totes aquestes propietats fan que sigui molt bò per la salud.

El que vaig fer servir per aquesta recepta el vaig comprar a Solsona a Cal Tarralló, es de cultiu ecològic i boníssim¡¡¡¡¡¡¡¡

A vegades el faig calent com en aquesta ocasió o també es pot fer fred en amanida.

INGREDIENTS:

Quinoa, oli, sal, pebre i verdures.

EL.LABORACIÓ:

Primer de tot  rentem la quinoa amb abundant aigua, posem aigua amb sal i un raig d’oli al foc i quan bulli hi tirem la quinoa. Ja veureu que en uns 10 minuts està cuita, es veu perque els grans s’obren. La colem i reservem.

En una cassola , posem oli que ens cobreixi el cul, i anem coient les verdures tallades , anan-les incorporant per ordre de cuita o sigui primer les que costen més i al final les que es couen amb més facilitat.Les salem i palpebrem.  Si ens queda sec, jo hi afegeixo una mica d’aigua. Fins que queden cuites al dente, no les deixeu massa perque llavors es desfan i no queda tant maco ni tant bò.

En aquest cas hi vaig posar: carbassa, pebrot vermell, espàrrecs, porro, pastanagues, xampinyons, bròquil, carbassó , albergínia i ceba. pero hi podeu posar les que més us agradin o les que tingueu a la nevera.

Quan tinguem les verdures al punt, hi incoporem la quinoa que tindrem cuita. Remenem , i ja podem emplatar.

La salsa que veieu a la vora del plat es l la salsa de les patates braves de la rau, .

Un primer plat, sà, bò i econòmic ¡¡¡¡¡

 

Tomaquet farcit de carbassó i pastanaga.

Ara es temps de carbassons.

Jo no tinc hort, pero a Solsona n’hi ha molts. I tothom té amics que cultiven carbassons. Per tant necessitem moltes receptes per no repetir el de sempre: la crema de carbassó , el carbassó arrebossat, el carbassó a la planxa…..

L’hi he estat donant voltes , mirant receptes, demanant a les amigues, inventant….I de moment he aconseguit tres receptes diferents i en el meu cas noves, no les havia fet mai.

La primera , es una adaptació d’una recepta de la Ruscalleda. Les fotos són d’un tomaquet gran , de racció, pero també ho he provat amb tomaquets petitons, per servir d’acompanyament.

Es molt fàcil de fer i molt bò, refrescant i adient per aquets dies de calor.

INGREDIENTS per 4 TOMAQUETS:

4 tomaquets grans, 2 carbassons mitjans, 4 pastanagues, maionesa, mostassa.

EL.LABORACIÓ:

Talleu els carbassons i les pastanagues a tires llargues (després n’heu de fer dauets).

Poseu una olla d’aigua al foc i quan bulli tireu-hi les tires de carbassó i pastanaga, espereu que torni a arrencar el bull, i ja ho podeu treure del foc. escorreu-ho i poseu-ho en aigua amb gel. Torneu-ho a escorrer i talleu a daus petitons.

Buideu els tomaquets. Barrejeu el tomaquet que heu tret de dins, amb el carbassó i la pastanaga. Saleu lleugerament i poseu-hi una mica d’oli.

Ompliu els tomaquets amb aquesta barreja.

Barrejeu una culleradeta de mostassa amb la maionesa i poseu-ne una bona cullerada a sobre del tomaquet.

Aquest mes la recepta del 15 es de carbassó , http://elsfogonsdelabordeta.wordpress.com/2012/07/20/la-recepta-del-15-dagost-3/, així que seguiu-les que segur que n’hi ha de boníssimes¡¡¡¡¡¡

Formatge amb chutney.

Una recepta més del sopar de les amigues.

Ara que les estic publicant me’n adono que vaig fer molts plats…perque més que la feina de cuinar , que ja sabeu que es un plaer per mi, la feina de publicar es àrdua¡¡¡¡¡¡

Primer de tot explicar-vos que es el chutney, que jo també he descobert ara. Es una espècie de melmelada , feta amb fruites o verdures i espècies, originaria de la Índia. Actualment es popular a Europa , sobretot a Anglaterra, per l’influència índia. Serveix per acompanyament de diversos plats. En aquest cas va ser per combinar amb formatge.

Aquesta recepta la vaig treure del blog: http://www.margotcosasdelavida.com/

Té unes presentacions i unes fotos tanttttttttttttt maques , que ve de gust fer tots els plats¡¡¡¡¡

INGREDIENTS:

Formatge manxego sec.

2 cullerades d’oli d’oliva.

1 nou de mantega.

1 ceba.

2 pomes.

2 peres.

1 cullerada de panses.

1 copa de cava.

canyella, anis estrellat, timó….les especies o herves que més us agradin.

sal.

pebre.

 

EL.LABORACIÓ:

Poseu en una paella l’oli i la mantega, quan estigui calent tireu-hi la ceba talladeta molt petita, amb foc suau deixeu que es cogui mica  a mica. Quan la ceba estigui transparent tireu-hi les pomes , les peres i les panses talladetes petites.

Deixeu que es cogui una miqueta, i llavors hi afegiu les espècies, la sal , el pebre i la copa de cava.

Deixeu que es vagi coient poc a poc, si queda sec hi aneu agegint aigua. Ha de quedar la fruita desfeta. Més o menys una hora i mitja.

 

Ho podeu fer amb antel.lació, i guardar-ho a la nevera.

talleu el formatge i poseu-hi una culleradeta a sobre.

Gaspatxo de síndria.

Continuem amb les receptes del sopar de les amigues.

Després del coctel , un vaset de gaspatxo de síndria ben fresquet.

INGREDIENTS:

Síndria.

Tomaquets.

Cogombre.

Sal.

Sucre.

Crema de vinagre balsàmic.

Llima.

EL.LABORACIÓ:

Poseu al got de la batedora, la meitat de síndria i la meitat de tomaquets naturals pelats, per cada dos tomaquets, mig cogombre.

Afegiu, la sal, el sucre, ratlladura de pell de llima, la crema de vinagre , o vinagre de mòdena.

Un cop batut es tracta de que ho aneu tastant, que es massa àcid, doncs afegiu sucre, que es soso, sal…que li voleu donar un gust més fort afegiu vinagre……al gust de consumidor.

Feu-ho el moment abans de servir, ben fresquet i amb una fulla de menta o una branqueta d’herva aromàtica que tingueu a casa.

Coctel.

La primera recepta del sopar: COCTEL.

Els que sou de Solsona ja coneixeu a Cal Taribó, i sobretot l’Albert. Pels que no sou de Solsona Cal Taribó es una fruiteria, pero no sols es una fruiteria, es molt més.A  l’Albert l’hi encanten les delicatessen, i sempre té coses noves per oferir, te les ensenya, te les ofereix ,et convida….i com que sóc molt fàcil de convencer, perque a mi també m’agraden les coses noves i sobretot especials, doncs sempre acabo caient en la tentació…….

Un dels dies que hi vaig anar a comprar , em va ensenyar l’ampolla de Strike up, em va dir que era un vi fet de garnatxa i servia per preparar coctels….i la vaig comprar, esperant l’ocasió per fer un coctel.

I va arribar el dia:  el del sopar de les amigues…….

Les vaig rebre amb un coctel, molt senzill, doncs era la primera vegada que en preparava un, pero no per aixó deixava de ser boníssim ¡¡¡¡¡

Només es necessiten tres ingredients:

Strike up.

Suc de taronja natural.

Gel picat.

Barrejar l’Srike up i el suc de taronja en proporció del 50%. Posar el gel picat en una copa, i tirar-hi la barreja. Molt bò, suau i refrescant ¡¡¡¡

Ah ¡¡¡ i moltes gràcies  a les noies de l’Aixeta que em varen picar el gel i a sobre me’l varen regalar. Encara que aixó també té una història: com us havia explicat en la meva petita història culinaria, els meus pares varen tenir una cafeteria, i el meu pare també li agradaven les coses noves . Total que ell havia comprat en el seu moment una màquina de pica gel, per fer combinats (era molt modern…). Quan ja no tenia el bar, un dia que va anar a l’Aixeta i picaven el gel amb un estri més casolà que el que ell tenia, total que els hi va regalar la seva màquina. I tal i com em va dir la Teresa , feia 29 anys que la tenien i funciona perfectament.

Sopar d’amigues.

Aquesta entrada al bloc, no es una recepta, pero es el prefaci a unes cuantes receptes.

Als que ens agrada cuinar, a part de que ens agrada menjar, volem compartir el plaer de la cuina amb els nostres amics.

Així que cada estiu m’agrada convidar a unes quantes amigues,  omplir el menjador de casa de dones, conversa, menjar, rialles…..

Com que cuinar per tanta gent (11 dones), fer un surtit de plats ……i a la vegada fer fotos boniques pel bloc , es complicat, desgranaré plat a plat , tot el sopar. Serà un nou apartat del bloc, hahaha: SOPAR D’ESTIU.

 

A les fotos he posat un resum de la taula i dels plats, i a partir d’ara us aniré posant les receptes .