Avui us explicaré com fer melmelada de maduixes. Segur que molts ja sabeu com es fa, perquè es molt fàcil fer qualsevol tipus de melmelada, simplement es laboriós, pero les melmelades casolanes son molt més bones i menys dolces que les de compra.
Ara s’està acabant la temporada de maduixes, per tant es quan són més maduretes i més bones .
I amb la melmelada, he fet aquesta setmana dos receptes . O sigui que avui recepta de la melmelada i seguidament , en dies posteriors, dos receptes dolces , dolces…..
1 kg de maduixes ben madures.
1/5 kg. de sucre.
el suc de mitja llimona.
EL.LABORACIÓ:
Renteu i trieu les maduixes. Peseu-les.
Poseu en una cassola les maduixes, el sucre corresponent i el suc de la llimona.
Poseu-les a coure a foc lent i deixeu-ho reduir gairebé a la meitat del volum inicial.
Deixe-ho refredar. I després tritureu-ho. El secret de la textura està en el temps de cocció , no deixeu que sigui massa líquid , ni massas espès, heu de tenir en compte que quan es refreda s’espeseix. Un altre secret es la forma de triturar-ho.
La meva amiga Marta, que ja coneixeu, em va regalar fa anys una “maquina”, per fer melmelades , comfitures, conserva de tomaquet…..Es senzilla, no necessita piles , ni corrent elèctrica……del tot manual, pero va de meravella ¡¡¡¡¡¡
A Solsona la venen als ganivets Pallarès.
Un cop la tingueu triturada, l’envaseu en pots i els feu bullir al bany maria. El temps de bullir al bany maria depend del tamany dels pots, en aquest cas que eren els més petits, 1/2 hora.
Què bona que és la melmelada casolana… i quin aparell tan curiós!
Petonets
Sandra
si que es bona…..i se’n poden fer multitud de diferents¡¡¡¡¡
un petó.
Jo també n’he fet! Ara ja tenim carregament per la tardor, oi? T’han quedat uns potets molt monos… he he .Petonet!
siiii, que bona que està….el potets eren per regalar, aquesta setmana en faig per mi ¡¡¡¡¡, petons.
La melmelada era boníssima!, llàstima que alguna de les que vam rebre un potet el vam trobar PETIT!!!!…….jajjajaja
Ara sí podré tastar les teves melmeladas. Quina il.lusió!
Ja et vaig dir que si, que les tastaries ¡¡¡¡¡¡, un petó.
Reblogueó esto en Celler-Adocse.