Aquí a Solsona . n’hi ha molts de silvestres, que es fan a les margeres o a llocs sense conrear.
Els codonys no son gaire macos, pero son molt més gustosos que els que creixen de cultiu.
I com que n’hi han molts, i saben que faig codonyat, doncs me’n donen de diferents llocs, familiars, amics, veins…..gràcies a tots ¡¡¡¡¡ ja us faré arribar un troç de codonyat ¡¡¡¡¡¡
També tinc que fer una altre agraïment a la Dolors, que em va regalar un motlle antic de vidre per fer codonyat. I m’encanta ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Gràcies Dolors¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
I ara em toca explicar-vos com el faig. Com multitud de receptes, sobretot les tradicionals, cada ú ho fa a la seva manera. No n’hi ha una de millor , ni única, doncs si n’hi hagues una de perfecta tots la fariem ¡¡¡¡¡
Així que us explico la meva:
INGREDIENTS:
Per cada Kg de codonys , 3/4 de Kg. de sucre.
Primer de tot rentem els codonys. Els silvestres tenen a sobre un borrisol, per tant el que faig es fregar-los amb un fregall de rentar els plats d’un a un.
Treiem si tenen cap taca o trosset fosc, i els anem pesant, un cop nets, pero sencers, no cal que els talleu a trossos.
Els posem en una olla , coberts d’aigua i els posem a bullir. En la meva olla, que es a pressió pero molt vella, per tant es mitja pressió, jajaja, tarden 1/2 hora.
El cas es que han de quedar cuits, tous, pero sense que es desfasin.
Un cop cuits els posem en una escorredora i deixeu que s’escorrin i a la vegada es refredin, per poder-los triar.
Preparem un passapures, i anem triant els codonys cuits. Treiem les llavors , el cor i si veiem algun trosset lleig, la pell no cal que la treieu. Posem el passapures a sobre l’olla i anem triturant els codonys.
Feu-ho en una olla que sigui fonda, doncs quan comença a bullir escatxiga i et pots cremar. Algún cop m’he posat fins i tot guants de plastic, per no cremar-me, mentres vaig remenant.
Quan tinguem els codonys triturats hi afegim el sucre corresponent , i cap al foc.
Remenem i quan comenci a bullir entre mitja hora i 3/4 d’hora, ho heu d’anar remenant gairebé continuament, perque no s’enganxi i fagi bombolles que salten de l’olla.Jo tinc una forma de que passi l’estona més ràpida i distreta. Amb una ma remeno i amb l’altra aguanto un llibre i vaig llegint…ja sabeu que les dones podem fer moltes coses a la vegada ¡¡¡¡¡
I ara a fer receptes amb el codonyat ¡¡¡¡¡
Quina gola que fa aquest codonyat! M’agradaria poder-lo tastar! Jo en vaig fer un l’altre dia, amb codonys de l’hort de la meva sogra i realment no té punt de comparació amb el que es compra al supermercat 🙂
Els motllos amb els quals has fet el codonyat m’han semblat encantadors! T’ha quedat un codonyat perfecte amb ells ^^
Molts petons 😀
Moltes gràcies Laia. Si , va bé aprofitar tots els motlles, també en faig d’individuals amb flameres per regalar. Petonssssss
Te han quedado unas fotos preciosas. Yo tambien tengo bastantes membrillos de una amiga que me los trae de su huerto, pero como no soy de tanto dulce y el mebrillo así no me va mucho, yo lo suelo hacer en estilo compota con manzana, pera y alguna otra fruta, o asado con especial al horno. A ver si saco un ratito y preparo la receta. Te va a encantar y así tienes otras recetas para prepararlo. Claro si te gusta, porque yo tambien…. pienso que a todo el mundo le gusta lo mismo que a mi.
Bss
Virginia “sweet and sour”
Muchas gracias Virgínia. Aqui también se hace con allioli, o sea membrillo, ajo i aceite, como una salsa….pero a mi no me gusta mucho. Así que espero tus recetas¡¡¡¡¡ seguro que me encantan¡¡¡¡ Un besazo.
Uf, que bo! M’encanta el codonyat! Si no fos que restreny i se n’ha de menjar poc… he he. Que xulo això de donar-li forma!! M’ho apunto, que també en faig cada any a casa, però en terrina. Petons!
Molts gràcies Marina, també el pots fer en flameres individuals….per regalar queda preciós ¡¡¡¡ Un petó.
Perdona que no t’hagi contestat abans, tenia els bessons i no havia vingut al ta-
ller fins avui. com m’he portat molt bé, esperi que els reis mags em poritn un
ordinador per casa meva. Gràcies de res, tu les tens totes, jo ho penso i la Mar
també
un petó.
Es nota que ets la meva amiga, jejejej. Ohhhh, quins reis ¡¡¡¡¡ Que bonica la teva Mar ¡¡¡¡¡¡ petons.
Reblogueó esto en Celler-Adocse.