Ja us vaig explicar en la meva presentació del bloc, que la meva àvia era cuinera, i sempre explicava que havia après a fer els canelons directament del cuiner Josep Rondissoni,( ella l’anomenava Rossini ).
Aquest senyor (el seu nom apareix amb la forma catalanitzada com autor als seus llibres publicats en català) va ser un cuiner d’origen suís, d’Auguste , que des del 1921 va ser professor de cuina a l’Institut de Cultura , i Biblioteca Popular de la Dona (1909-1937), fundat a Barcelona per Francesca Bonnemaison. Aquesta institució era privada i de caire feminista .
Doncs la meva àvia , va assistir a aquestes classes, com a cuinera d’una casa benestant de la burgesia de Barcelona.
He trobat una foto de les classes de Rondissoni a internet:
El llibre es molt curiós, pel llenguatge , per les mides, pels ingredients i per les ilustracions.
M’he posat un repte: fer receptes d’aquest llibre, les que estiguin més properes als gustos actuals i que em sembli que poden agradar i que a més a més, me’n pugui sortir amb èxit.
Com a cuiner d’origen suís , fa servir la matega a dojo,per tant miraré d’ajustar les receptes als gustos més sans d’ara.
Aquest llibre ha estat tota la vida a casa meva, pero no es una cuina de cada dia…les receptes son sofisticades i elaborades, o almenys a mi m’ho semblen, algunes ja les he provat de fer amb èxit i algunes sense….pero persistiré ¡¡¡¡¡
Així que la propera entrada del bloc serà una recepta del llibre de la iaia.
serà fantàstic compartir aquest meravellós llibre de la teva iaia i descobrir la cuina d’abans!!!
moltes gràcies marta……a veure si me’n surto del repte¡¡¡¡
Genial, endavant… amb aquestes provatures.
Per casa la mare crec que també hi ha un llibre dels classics, crec que es diu “La bona Teca”, … si el vols consultat, estar a la teva disposició…
Apali
gràcies, montse…..t’agafo la paraula, algún dia te’l demanaré¡¡¡¡¡
Les classes de cuina de l’institut no van ser cosa de broma, Varen iniciar-se per fer un servei a la societat donant un ofici que dignifiqués les dones que treballaven tornant-les cuineres i csmbreres refinades, malgrat tot no es pot dir que aquestes classes fossin un luxe.
Saber de cuina , cuina RONDISSONI s’ enten , era una obligació i una necessitat social.
Frases del llibre de “Les postres de l’ àvia” d`Empar Sabata, àvia-alumna del mestre Rondissoni
😉 la meva àvia era una petita seguidora també!
gràcies alba per la teva aportació….m’agrada saber més coses de’n Rondissoni, m’arrepenteixo de no haver escoltat més la meva àvia i les seves històries .